Categoría: Uncategorized

Seminari de contextos i sistemes de l´art

Pública

A l’hora de configurar aquest diagrama he volgut tenir present des d’un inici com el marc socio cultural i econòmic des d’on reflexionem sobre el món de l’art condiciona la naturalesa de les nostres interpretacions i defineix els significats que en podrem arribar a comprendre al respecte.  En aquest sentit, podem dir que no hi ha una sola interpretació sobre el món de l’art i els seus agents ni una teoria universal sobre com s’estructura, ja que la construcció de narratives està travessada per l’origen, la perspectiva ideològica o l’època des d’on les observem. Tot i així, vivim en una societat globalitzada i dominada per les Tic on l’abast de la informació és massiva i planetària.  Aquest fet condiciona i determina les interpretacions que fem sobre el que significa el món de l’art, condiciona els codis i significats que compartim i que son el llenguatge a través del qual els diferents agents d’una societat determinada interactuem. Com deia Bourdieu a la “La distinció” (1989) es només a través d’aquests codis que podem «descodificar» l’art. Codificar és una forma de veure, classificar i percebre. És posar en joc les regles de cert context.

Seguint amb Bourdieu, entenem que el context social determina, doncs, el marc des d’ón observem i ens preguntem pel món (o els móns) de l’art. Com diria Bourdieu, aquest camp s’erigeix com un espai amb les seves pròpies regles i els agents que hi participen busquen augmentar el seu capital cultural (formació), capital econòmic (poder adquisitiu) i capital social (xarxa de relacions) en una lluita constant i desigual. (Waelder:130)

A partir d’aquí, podríem dir que La Idea és el disparador que posa en marxa un procés artístic determinat. Aquesta idea no existeix de manera aïllada, en el sentit que per a la seva materialització en quelcom físic depèn d’un entramat de relacions interdependents entre agents dividits en tasques especifiques segons habilitats i coneixements. És aquí on apareixen les xarxes de cooperació de les que ens parla Elkins; i la idea és al bell mig d’aquesta xarxa d’agents dels que depèn (aquí apareix el vincle cooperatiu) per materialitzar-se. En aquest procés de PRODUCCIÓ de la idea hi trobem, doncs, agents -humans i no humans- amb diferent grau d’especialització: professionals com l’Artista, els Tècnics o els Artesans, els que participen en l’elaboració i fabricació dels materials, els que formen les activitats de suport (sovint marginals però imprescindibles per l’estalvi de temps i energia que suposen).

Un cop la producció d’aquesta idea s’ha cristal·litzat en un objecte artístic caldrà DISTRIBUIR-LO. Aquesta part del procés és la intermediària entre la idea i la seva producció i la recepció d’aquesta per part del públic. Per a explicar la funció dels agents que operen en aquest espai m’he servit de les consideracions que fa Pau Waelder al text de “El sector de les arts plàstiques i visuals”. En aquest sentit els agents protagonistes del procés de distribució dels productes artístics poden dividir-se en dos grans grups. D’una banda els comercials, és a dir, aquells que es dediquen a la venta i la comercialització de l’obra d’art com els Galeristes d’art, les cases de subhastes, les Fires d’art o els col·leccionistes. I de l’altra, els de continguts, aquells que es dediquen a generar un discurs que aporti estatus -capital simbòlic- a l’obra: com les publicacions especialitzades, els curadors i comissaris, la critica, les institucions educatives o els museus. Aquí he volgut incloure els agents organitzats en diferents àrees de treball que prenen part en el dia a dia del funcionament d’un museu. Tot i que les àrees puguin diferir una mica d’una institució a una altra, en general, els departaments són els següents: Direcció, Conservació, Investigació, Educació, Comunicació, Restauració i Gestió.

Per últim després de ser produïda i distribuïda l’obra d’art arriba al públic. El públic entès com els assistents a les exposicions, museus, o també els lectors de revistes i publicacions d’art o els estudiants d’art i els aficionats etc però també entès com aquells que adquireixen les peces artístiques comercialment, que he englobat dins el terme “Col·leccionistes”.

Bibliografia:

ELKINS, H. (2008). “Mundos de arte y actividad colectiva” Buenos Aires, Universidad Nacional de Quilmes Editorial

WAELDER, P. (?) “El sector de les arts plàstiques i visuals” Barcelona, Mòduls UOC